1. v. tr. dir.

a. ᴍᴀʀ. 'accoster, amarrer'

1422 ⊂ Pans₃ 4b: acostar lo naveg a la pilla del pont

b. 'rassembler (?)'

Vesio ⊂ PagèsVesio 51,486: Ab tant viu los necaris / E les trompes sonar, / … / Per açostar [ms. acostar] les jens

2. v. pr.

a. s'a. (a) 's'approcher (de)'

BernVentA 7,19: c'aras s'ajoston [var. s'acoston] li savai / e l'us ab l'autre cosselha / cossi fin' amors dechaya

IsRiz ⊂ AppelInedPar 170,45: quar comensatz tan be lo dreg viatge / de gran valor e de pretz mantener / qu'anc malvestatz en vos no poc caber / ni nulhs mals ayps acostar ni apondre.

GuerreNavS 358: E sonegon las trompas e van se acostar / Dreitamentz a Cartaina per la vila entrar

CavArmA 17,1: Lo fermament de las tendas deu esser en loc sobresegur, et als quals los enemics no ssi puescan acostar

ÉvSJean₂H 12,21: Aquels doncas se acosteron a Philip que era a Bethsayda de Galilea, e pregavan lo, disen: Senhor, volem Jesus veser.

SFrancMirA 4.3,8: Las suas vestiduras no foron mulhadas, ni una gota d'aygua no·s acostec a la gonela.

PassS 2059: Certas, ad el m'acostaray / E de Dieu li demanderay.

LegAurT 324,21: Et apres el los volc far devorar ad hun leo, mas lo leo s'acostet a lor hunielmen.

b. s'a. a 'approcher de [un résultat]'

AlbucE 222,3: … lahoras no deslies aquel sino… entro que la fractura adhereys, e se acosta a la coagulacio de la carn sobre aquel

c. s'a. a 'se lier avec'

CervR 60,10: Al valen don de Rodes / mi volgra lay acostar / on pretz li fay molt costar / l'onor gran c'a…

d. s'a. ab 's'unir sexuellement avec'

LSid ⊂ Rn 2:501b: Cant la femna es en sas flors, ela no si deu am lhuy acostar

e. s'a. ab 'se combiner avec'

ReglTr ⊂ MarshRaz 58,69: Linyatge es qe·l masculis s'acost ab lo masculi e·l femenis ab lo femeni, axi com qui desia reys bos e franchs e larcs, o dona bella, bona, franca.

LeysAmA 1:32,1: Vostra bontatz, quez am bos faytz s'acosta, / Fassa d'aysso gracioza reposta